Notícies importants

Un pas més en la protecció de les abelles

La Unió Europea prohibirà per dos anys tres pesticides tòxics responsables de la minva d'exemplars d'aquest insecte

La Comissió Europea ha donat llum verda al vet de tres plaguicides, potencialment perjudicials per a la població d’abelles productores de mel, durant un període de dos anys gràcies al suport de 15 dels 27 Estats membres (Espanya entre ells). Així, els ecologistes i apicultors que des de fa anys demanen solucions per combatre la desaparició de l’insecte s’anoten un punt a favor front a les grans multinacionals que fabriquen els pesticides afectats, Bayer y Syngenta. La restricció dels químics, que pertanyen a la família dels neonicotinoides (imidacloprid,clothianidin i tiametoxam), estava prevista en principi per a entrar en vigor aquest juliol, però s’ha posposat per al pròxim 1 de desembre. La Comissió Europea ha adduït «raons legals», perquè «la majoria d’agricultors ja havia comprat o demanat les llavors per a l’estiu».

La polèmica votació arribà a Brussel·les de la mà d’un estudi realitzat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) com a resposta a la preocupació creixent entre els apicultors, que va ser publicat el passat 16 de gener. L’informe concloïa que les substàncies neonicotinoides utilitzades per evitar plagues a cultius com gira-sols, dacsa, cotó o colza, afecten el sistema nerviós central de les abelles mel·líferes i són en bona part responsables del Desordre del Col·lapse de les Colònies (CCD). Aquest síndrome pot provocar que moltes abelles moren desorientades i fins i tot potenciar deficiències fisiològiques i neurològiques. Per exemple, «genera problemes de comunicació i coordinació en l’abella obrera, que deixa de treballar al rusc, o problemes de fertilitat en la reina. Aquestes carències en un animal social com la abella són una bomba», explica Enric Simó, apicultor de l’Agrupació de Defensa Sanitària Apícola (APIADS).

De fet, el febrer passat activistes de Greenpeace, Ecologistes en Acció i la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) van exigir a la Comissió Europea que retirés del mercat els pesticides neonicotinoides. Argumentaven que la desaparició de les abelles de mel perjudica greument l’economia perquè «el 84% de la producció alimentària depèn estretament de la pol·linització desenvolupada per les abelles». Segons va alertar COAG al diariCinco Días, l’activitat pol·linitzadora suposa un volum aproximat de 165.000 milions anuals a nivell mundial i prop de 22.000 a Europa. Però no sols es tracta d’una qüestió econòmica. Com adverteix Enric Simó, «està en joc tot l’ecosistema. Es carregaran l’equilibri de la biodiversitat si les colònies d’abelles continuen disminuint».

Notícies

Què els passa a les abelles de mel?

Una crisi sense precedents amenaça l'apicultura 

Fa un cert temps que volta pels mitjans de comunicació aquesta qüestió. Hi ha una alta probabilitat que algú de vosaltres haja llegit titulars com aquest o d'altres de semblants: «Una malaltia desconeguda ataca les abelles de mel», «Les abelles de mel moren a milers a causa d'una síndrome», «Perilla la pol·linització de fruiters per la desaparició de les abelles»... Doncs, tot i llevant-li una lleugera capa de sensacionalisme, hem d'admetre que van mal dades per a l'abella de mel (Apis mellifera). Les colònies salvatges són pràcticament extingides als països desenvolupats i els ruscs moren a milers, sovint per causes no resoltes. És realment una situació inquietant la que travessa l'apicultura per tot arreu. Els investigadors i tècnics s'han capficat en un problema ben complex.

És preocupant que la mortalitat anual de les colònies d'abelles supere el llindar de reposició de primavera i que minve el cens durant els últims anys en la majoria dels països de l'hemisferi nord. En molts casos, s'hi poden reconèixer clarament els efectes de l'àcar Varroa destructor, greu paràsit difós per tot el món i responsable de la crisi més gran sanitària de l'apicultura. Però una part considerable d'aquestes colònies han presentat símptomes diferents, el més sorprenent dels quals ha estat una pèrdua sobtada i intensa d'abelles que en només tres o quatre setmanes provoca el col·lapse de la colònia fins a deixar-la en una situació inviable amb unes poques abelles joves i la reina. Aquest quadre respon al que s'ha anomenat trastorn del col·lapse de les colònies o síndrome de despoblament.

Els símptomes d'aquesta síndrome encaixen perfectament amb els que descriu J. Ellis, investigador apícola dels Estats Units, quan referia l'estat de ruscs col·lapsats durant la tardor de 2006. Segons Ellis, les característiques d'aquests ruscs eren la presència d'unes poques abelles joves i la reina sobre bresques desertes, i en els casos greus, l'absència completa d'abelles adultes, amb molt poques o cap abella morta a les rodalies del trescador o entrada del rusc. En aquests ruscs és comú també la presència d'una quantitat residual de cria operculada (fase de pupa en el desenvolupament de les abelles), així com de mel i àmec a les bresques que no és robat per les abelles de ruscs pròxims, ni tan sols atacat per les arnes de la cera.

Els tècnics i investigadors, tot i admetent certa perplexitat per no haver estat capaços d'esbrinar una causa concreta d'aquest trastorn o síndrome, reconeixen que s'han descrit en el passat episodis amb símptomes molt semblants, però no tan persistents i generalitzats com ara. La malaltia de l'Illa de Wight a la primeria del segle xx, el mal de maig, el col·lapse de la tardor, el mal dels boscos o el mal negre són trastorns descrits en els manuals de patologia apícola que també presenten una desaparició sobtada i intensa d'abelles que fins i tot podia produir el col·lapse de les colònies.

Ni cal dir que els apicultors pateixen des de fa alguns anys una angoixa i impotència creixent a mesura que veuen com decreix de manera alarmant la seua cabanya apícola. Difícil em serà desprendre'm de la passió que sent per les abelles com a apicultor practicant, però vull intentar donar la meua versió més aviat com a tècnic apícola, tasca que des de fa uns anys exercesc a l'Agrupació de Defensa Sanitària Apícola (APIADS), que agrupa al voltant de 90.000 ruscs d'uns 350 apicultors valencians.

La ciència infantil

Durant tot el cicle d'Educació Infantil, els xiquets miren amb interès i curiositat a animals, plantes, elements i fenòmens de la naturalesa, interaccionen amb aquests i formulen hipòtesi sobre la seua presència en l'entorn, algunes característiques, funcions i relacions.

Aquesta àrea d'aprenentatge i experiència s'acostarà des d'edats primeres al coneixement de l'entorn natural, amb el propòsit que es vinculen als éssers vius que ho formen, per això creant unes actituds de valoració i respecte. 

També cap al paisatge, ja que és un element integrador dels components naturals, intentant conscienciar-los de l'important que és la seua conservació.

L'escola infantil pot oferir als xiquets l'oportunitat d'entrar en contacte directe amb el mitjà natural a través de diferents eixides al camp, cultiu d'un xicotet hort escolar, la cura d'animals dins de l'aula, experiències en el racó de la naturalesa, etc.

Aquestes situacions són exemples que els fan als xiquets conèixer diverses característiques morfològiques de plantes i animals, de la mateixa manera que detecten algunes de les funcions pròpies dels éssers vius: respiració, nutrició, reproducció.

Resulta important treballar de forma intencional alguns procediments com l'observació, descripció, classificació, competències aquestes que, es treballen a partir de les idees prèvies dels xiquets, i els permeten detectar regularitats, organitzar la realitat i crear intuïtivament algunes generalitzacions que s'aproximen a certs conceptes elementals sobre el mitjà natural.

Les abelles "pol·linitzen" el centre de València

L'apicultura és imprescindible per al nostre camp

Més de 25 joves abelles han "pol·linitzat" el centre de València difonent entre els transeünts el paper clau d'aquest insecte, tant per al manteniment de l'ecosistema i la flora silvestre com per garantir la productivitat de molts cultius.

Armades amb pots de mel i mandarines, davant del preocupant fenomen de la despoblació d'aquests insectes, aquestes abelles obreres han repartit entre els curiosos valencians que s'interessaven per la iniciativa, milers de simbòlics llaços de color groc i negre.

L'acció de "street màrqueting" duta a terme aquest matí entre la Plaça de l'Ajuntament de València i el carrer Colom, de les 11 a les 14 hores, ha servit també per a donar a conèixer i convidar als ciutadans a la jornada "Les abelles són la solució. Trobada entre apicultors i citricultors", organitzada per LA UNIÓ i la Xarxa Valenciana de Desenvolupament Rural.

Un acte que demà inaugurarà la pròpia consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cabrián i que pretén plantejar models de convivència entre els dos col·lectius, entre apicultors i llauradors units per la riquesa que per a tots pot generar les abelles.

http://www.apiunio.es/ca/cgi-bin/article.asp?sid=0602&aid=10526

Activitat 3

Com és una flor?

En aquesta activitat observarem les parts d'una flor i les veurem des de prop a través d'una lupa binocular. D'aquesta manera, amb aquesta activitat aprendrem les parts de les quals està formada una flor perquè puguem observar la gran varietat de flors i plantes que existeixen en un jardí botànic. 

Per a això, demanarem als xiquets el dia anterior que porten aquest dia cadascú una flor a classe de les seues cases. Una vegada en l'aula els xiquets separaran les parts de la flor i les anirem coneixent una per una, i alhora aniran veient-les en una lupa binocular des de prop per a veure les seues formes, el dibuix de cada flor, etc.

Una vegada separades totes les parts de la flor i ja observades amb la lupa binocular, cada xiquet anirà col·locant en una cartolina les parts, les pegaran i aniran escrivint el nom d'elles.

Després mostraran als seus companys les seues flors, ja que hi haurà una gran varietat de flors i anirem debatent el que han observat a través de la lupa binocular, sobre com eren les parts de la flor, la forma del pol·len vist des de prop, les fulles, la tija, etc.

Recursos materials:

• Mitjans audiovisuals (l'ordinador de l'aula, projector)
• Flors portades de casa
• Lupa binocular
• Cartolina de colors
• Llapis

Activitat 2

Som pol·linitzadors!

Els xiquets més xicotets de vegades necessiten una visualització del concepte que s'ensenya amb el resultat que es comprenga completament. Per això, demostrarem als xiquets la pol·linització amb una activitat molt senzilla.

En primer lloc, repartirem als xiquets papers de colors, tisores i cola, i els demanarem que facen les seues pròpies flors. Posaran purpurina en la flor al lloc on estaria el pol·len i a continuació, deixarem que la purpurina s'asseque.

En segon lloc, per a demostrar-los com les abelles transfereixen el pol·len, cada xiquet realitzarà una abella. Després, afegirem cola a les potes de l'abella. Cada xiquet ficarà les potes de la seua abella en la purpurina i "aterraran" en diverses de les flors de paper.

Més tard, en assemblea debatrem sobre com han transferit la purpurina entre les flors. S'avaluarà la capacitat d'argumentació i el respecte per les opinions diferents de la pròpia per part dels xiquets.

Recursos materials:

• Paper de colors
• Tisores
• Llapis
• Purpurina
• Cola blanca
• Fitxa abella

La pol·linització en la societat actual

Les abelles, són una part important d'un ecosistema saludable. Les abelles tan conegudes com a productores de mel són d'un gènere únic d'aquesta família (gènere "Apis"), que dividides en races i sub-races inclouen quatre espècies de selecció i adaptació a diversos ecosistemes naturals i a la transformació que exerceix l'ésser humà sobre el mitjà.

L'abella va aparèixer sobre la Terra fa 80 milions d'anys i ha estat acompanyant a l'home en les seues peregrinacions. Algunes pintures rupestres ens mostren que els homes ja recol·lectaven la mel.

La biodiversitat no és una cosa externa als éssers humans. Som part integral de la rica diversitat de vida i posseïm la capacitat de protegir-la, però també de destruir-la.

La pol·linització de les flors és vital per a la nostra alimentació i per a la biodiversitat. Depenem d'aquesta, per a obtenir recursos tan necessaris com els aliments, la major part de medicaments o les fibres que utilitzem per a elaborar roba. 

Milers d'espècies, essencials per a garantir el bon funcionament dels ecosistemes, estan amenaçades al llarg del planeta. En aquest cas, les abelles, unes de les principals encarregades d'aquesta missió, estan desapareixent.

L'abella és l'encarregada de la pol·linització de la majoria de les plantes, la qual cosa significa que sense elles moltes plantes disminuirien la seua presència en la Terra o fins i tot desapareixerien. La subsistència de moltes espècies seria impossible i a més, la desaparició d'algunes espècies portaria a la desaparició d'unes altres.

La pèrdua d'hàbitats, la introducció d'espècies invasores, la sobreexplotació dels recursos, els impactes del canvi climàtic i la contaminació han arribat a tal dimensió com per a posar en risc el benestar humà.